Sempre ens quedarà en el record el somriure de l’Andrea, els seus concerts de piano, les gimcanes de la Festa Major o els correfocs amb Llamps i Trons.
I per l’Olga i l’Adrià la nostra més profunda estimació per la seva enteresa durant tot el llarg i dolorós procés de la malaltia i perquè puguin suportar el millor possible el llarg i dolorós procés de l’absència de la seva filla Andrea.
Ràbia i impotència, només tenia 13 anys,
-
ENLLAÇ AMB LLAMPS I TRONS
-
11 comentaris:
No hi han paraules per tant dolor, nomes podem acompanyarlos i plorar amb ells, ningú es mereix una cosa així i molt menys aquesta familia a la que estimem tant.
Donem gràcies per el temps que hem pogut compartir amb ella, l'Andrea era un angel que alegrava la vida de tots els que estavem al seu voltant i que sempre tenia un comentari ocurrent amb un humor ingenios que sempre em sorprenia.
Les nostres fillas s'han fet grans de cop i han vist com pot ser de cruel la vida.
Encarna
Jo no tinc paraules!,la mort d'un fill no es pot expressar amb paraules, ho han soportat amb una valentia admirable i ella a marxat plena d'amor.Nosaltres acompanyem tambè a aquesta familia en el seu dolor.sígues feliç Andrea allà òn siguis.
Mercè,Jordi i Marina.
Mi más sentido pésame a la familia y muy especialmente a sus padres.
Miguel
Sabeu que allà dalt al firmament hi ha una nova estrella? Si, el seu nom és Andrea i la seva força i brillantor és tant gran que no es pot confondra amb cap altre...Ella des d'allà dalt ens ajudarà a poder continuar el nostre camí...que de bén segur serà més feixug sense la seva presència....
T'estimo i t'estimaré la meva "Floreta preciosa"
Se nos ha ido un trocito de nuestra vida, pero como ella era tan fuerte, solo se ha podido desprender un trocito de ella, pues nunca jamás la podremos olvidar y siempre estará en nuestro corazón y en nuestros recuerdos.
Andrea recibe muchos besos allá desde donde nos este brillando esa estrella como dice la Montse.
TE QUIERO.
http://llamps-trons.blogspot.com/2011/06/la-andrea-sha-anat.html
http://llamps-trons.blogspot.com/2011/06/la-andrea-sha-anat.html
http://llamps-trons.blogspot.com/2011/06/la-andrea-sha-anat.html
Un fuerte abrazo para los padres y un beso grande para Andrea allí donde esté.
Amb un nus a la gola,i el cor encongit,t´hem dit adeu Andrea.
Ets un àngel que ha pujat al cel,hi han certes coses que no s´entenen i aquesta és una d´elles.
El dolor tant gros que queda quan s´envà algú que estimes no és mesurable amb res,i les paraules de condòl poc ajuden i sovint semblen buides per aquells
Que t´estimen.
Hem tingut coses en comú ,sé que eres especial…els teus pares t´han donat el millor;a ells sovint no ens hem sabut dirigir per expresar la nostra empatía però sigui com sigui la tenen incondicional.
Capturant el temps
...Vaig veure com les manetes de l'Andrea creixien damunt del teclat, com guanyava agilitat, com aprenia a treure el seu so delicat i expressiu... i també de com s'enfadava perquè deia que tenia el dit petit tort!!!.. i rèiem, vam riure molt perquè era molt divertida. Quan fèiem música de cambra sempre tenia algun acudit per explicar, i tan la Clara, com l'Aarón o la Sabela, amb els qui va compartir molts assaigs, reien només de veure com reia ella. Era així, ens contagiava a tots.
Després van venir temps de petites confidències quan em deia que la radioteràpia em curaria com l'havia curat a ella. I que era feliç, que no volia res més del que ja tenia, només un petit desig...tenir algun dia un piano de cua!!!. I mentre m’ho deia em mirava amb els seus ulls color d’ametlles tintats de profunda transparència. L’Adrià i l’Olga han estat molt valents i generosos, tots ens hem pogut acomiadar de l’Andrea.
I ara només em resta un petit afany de capturar el temps, de compartir records, d’extreure memòries en un intent de retenir-la una mica més entre nosaltres.
També penso en els seus amics i amigues, massa petits encara per a gestionar tanta tristesa.
Rita
Publica un comentari a l'entrada