"VIVENCIAS DE UNA JOVEN ENTRE MAYORES". Amb aquest tìtol, avui he llegit una carta a el Periódico de Catalunya de C.G.M., una jove del nostre poble.
Val la pena llegir-la ja que entre mig de tants comentaris ofensius i de mal gust,hi han persones com la C. que ens expliquen les coses bones que tenim en el poble.
Podeu llegir la carta clicant en el link de El Periódico de Catalunya.
-
CARTA DE C.G.M. A EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
7 comentaris:
Yo conozco el Casal al que se refiere la joven y es bien cierto todo lo que dice. Yo cuando sea mayor quiero ir a un Casal como éste y que me cuide la Manuela, la Rocío....
Manuela
Muy bonita tu carta.
Un abrazo.
Maria
Hi ha "persones" que creuen que en aquest món ningú fa res altruistament, tothom treballa o fa favors a canvi d'algo (diners, altres favors). I que tot és una merda, i que no som res i tal i tal....
Pobre gent !!!
Com es pot veure en la carta al director, i hi ha gent que ho testimonia, a Martorelles -i al mon -, tenim gent meravellosa que treballa i ajuda els demés amb ganes, i ho fa molt per sobre del que l'hi exigeix el guió.
Penso els cooperants de les ONG's del tercer món, o en gent d'aquí que està a Càrites, als menjadors socials (que donen menjar als pobres), o a aquesta gent del Casal que tot i deu cobrar, ho fa amb més voluntat que interès.
Necessitem, com a societat, d'aquesta gent!!!
Felicitats a totes les persones que colaboran amb el Casal d'Avis de Martorelles.
Manel
Està molt bé la carta. L'han publicat sencera a El Periodico?? Penso igual que l'anterior senyor: aixó de treballar per amor a l'art sembla que està passat de moda, i el voluntariat és una pèrdua de temps...
Sembla absurd perdre temps per la gent gran o pels més petits. Això ho deuen pensar el mateix tipus de persones que es desentenen dels seus próxims.
Aquesta falta d'enteniment fa que tot vagi com va.
Fins i tot amb els temps que estem visquen, el "Mon Gira" perquè hi han moltes més persones bones que dolentas. El que passa és que ven més lamentablement, les noticies i els fets dolents que els bons.
Realment les mevas felicitacions per aquestes persones que fan un ambient tan humá, que es respira i es viu en el Casal de Martorelles.
Jordi
Per sort hi ha persones silencioses que passan per aquest mont, que no fa soroll, però que son bones i fan que tot sigui una mica millor. No ho publiciten, no fan propaganda. Però tothom les coneix i sap que si pot confiar.Llàstima que els nostres políticis no n'aprenguin una mica. A veure si s'adonen que estan en els seus càrrecs per servir als demés. Sort que els moviments cívics fan que tot rutlli una mica milor. Salut per tothom.
Rita
Publica un comentari a l'entrada