18.3.10

EN MAGURO S'HA JUBILAT

Aquesta es la cara de feliç jubilat que deu tenir en Maguro. Sempre li quedará la satisfacció "d'haver près el pèl" a molts martorellesencs.
Esperem que continui en el cor de l'Escola Orfeònica i també venent els tickets per rifes i calçotades....
-

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Que contento se le ve. Salut Maguro.
Luis

Anònim ha dit...

Tota una institució al poble, fins i tot hi ha un capgròs amb la seva cara i també un dels bombers, tot i que els gegants s'han deixat perdre pel nostra ajuntament.

Anònim ha dit...

Ja hi som, de nou cargan contra l'ajuntament... Sr. anònim, informes millor abans de culpar a qui no te res a veure de la desapariciò dels gegants. Totes les entitats del poble, tenen una sub-benciò en funciò dels actes que fan en el decurs de tot l'any, i el probleme, no es el economic. Mes aviat, es que no troven portants, per els gegants i aqui està l'unic contratemps. A Puigcerdà, van estar a punt de plegar, tambe per falta de portants. I, gracias als voluntaris inmigrants que hi viuen, es va sol.lucionar el problema. Un amic dels geganters.

Anònim ha dit...

Les persones no podem ser eternes però de vegades desitjaríem que segons quines es fessin perdurables en el temps i en Manel amb la seva barberia era una d'elles.
En Manel no només et tallava els cabells i et retocava el bigoti. Ell et parlava de les coses del poble, del proper partit del barça o d'aquella pel.lícula que havia gravat en el vídeo i que havia pogut gaudir mirant una tarda de diumenge.
Em divertia escoltar-lo quan explicava anècdotes que sempre tenia a punt i quan m'havia acabat de tallar els cabells sempre em semblava que aquells 20 minuts havíen sigut els més ben aprofitats del dia.
Vaig portar-me una decepció la setmana passada quanvaig veure la barbería tancada . Anar a tallar-me els cavells ja no serà la meva petita festa mensual.

Salut Manel. Que tinguis molta sort.Te la mereixes.