Vaig néixer a Badalona i la meva educació, com la majoria, va ser en castellá, llengua a la que estimo. La meva mare és de Murcia i el meu pare es de Valladollid. Amb ells i amb la meva germana, parlo en castellá. Amb tots els meus nebots parlo en catalá. La meva dona es de Granada i entre nosaltres parlem en castellá. Amb els seus dos fills, parlo en catalá . Tenim una filla que parla catalá amb mi i amb els seus dos germans, i castellá amb la seva mare. Té tiets amb els que parla en catalá i altres en castellá. Amb el seu avi parla en catalá i amb les dues àvies, en castellá. Jo tinc cunyats amb els que parlo catalá i castellá. A la feina parlem catalá o castellá indistintament. Quan tenim reunions familiars o d'amics, el canvi d'un idioma a l'altra es constant sensa cap mena de problema. Aixó que a alguns els hi pot semblar un "guirigay", penso que es molt habitual en el nostre pais.
Si aixó es tan normal i a Catalunya tots els nens parlen perfectament els dos idiomes, què volen aquesta gent amb el "Manifiesto por el castellano" ? Quin perill corre el castellá? Els promotors d'aquest manifest (Fernado Savater, Vargas LLosa, etc) han fet la feina bruta als que voldrien una Espanya monolítica i que, per desgràcia, ja coneixem prou. El diari el Mundo, la COPE, Telemadrid i altres, amb el recoltzament del PP i amb les mentides que diuen o publiquen, continúen amb la seva campanya d'atacs a les autonomies amb llengua pròpia.
Ah! i perdoneu les faltes però la meva educació només va ser en llengua castellana.
Antonio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada