Vista de Vallfogona de Ripollès

Aqui es banyaven. Aigua transparente i ... freda.

La cuina. No era una 3 estrelles Michelin però no estava malament.

Dinar comunitari de pares, fills i monitors.

Bona convivència.

Cançons sota l'arbre...

No eran els tobogans de Isla Fantasia però vam riure molt.

La vaixella era autèntica i molt robusta

Caçadors de cucs gegants.

Entrada dels campaments

Per acomiadar-se ... "L'hora dels adeus"

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada