La primera va ser amb en Juan. El veia anar a cuidar del seu petit hort, amb la seva inseparable gorra i el seu bastó i vaig pensar que segurament tenia moltes coses que explicar. Vaig quedar amb ell a l'hort i vam estar parlant molta estona.
D'aquella conversa vaig escriure un resum que es va publicar a "El Mirall" i que podeu trovar al final de les fotos.
Descansi en pau Juan. Recorderem la seva petita figura, el seu bastó, la seva gorra i, per què no? aquelles cebes, bledes i pebrots del seu hort, que alguna vegada ens havia portat a casa.
-
JUAN PUERTO ARJONA
Primer dia de primavera. Fa un dia esplèndid i Juan descansa, mentre parlem, en una cadira situada en un costat del petit hort que cuida d'ençà que es va jubilar, fa ara disset anys.
Em parla de cebes, patates i faves i de la sequera del darrer estiu que va deixar ferit l'imponent cirerer que tenim jus al nostre costat. Va arribar a Martorelles fa quaranta anys. Era l'època dels "25 años de paz", arribava la minifaldilla i els Beatles començaven a triomfar.
En Juan va deixar la seva Andalusía natal i, desprès d'una curta etapa a la construcció, es va convertir en cabrer.
Durant dos anys, mentre en el món s'iniciava el moviment hippie, en Juan vivia a plena natura cuidant del seu ramat de més de cinquanta cabres. Bona llet i la carn del seus cabrits, van ser el seu mitjà de vida. Va canviar la seva vida l'aire lliure pel recinte tancat d'una fàbrica de ceràmiques a Sant Fost fins a la seva jubilació.
Ara, en el seu hort, no té ningú que el mani, no necessita internet i, als seus 83 anys, encara conserva la il.lusió i les ganes de veure crèixer les seves cebes, patates i faves.
Recorda amb nostalgia els més de dos-cents cirerers i les vinyes que va tenir al seu càrrec i lamenta, com molts martorellesencs, que s'hagi perdut la fama que va tenir Martorelles amb la qualitat de les seves cireres.
Potser algú hauria de prendre nota i recuperar aquest signe d'identitat pel poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada